Facultat de Filologia (bústia 191). Universitat de Barcelona.
Gran Via de les Corts Catalanes, 585.08007 Barcelona. Telèfon: 93 403 70 65. asolc@sociolinguistica.org
La comissió d'ús interpersonal
La Comissió d’ús interpersonal va néixer arran del convenciment que calia esmerçar esforços per al foment de l’ús del català en les relacions personals (la llengua familiar, la que s’usa amb els amics, els veïns, etc.). El primer que calia fer era conèixer amb més profunditat l’estat de la qüestió. Per aquest motiu, el Grup Català de Sociolingüística va organitzar, conjuntament amb el CUSC, a finals de l’any 2001 unes jornades per conèixer bé el capteniment lingüístic en aquest camp, analitzar a fons els mecanismes que el condicionen, i reflexionar sobre quin tipus de mesures es podrien prendre per aconseguir que, almenys una part de la població, canviés les seves normes de tria lingüística per afavorir l’ús del català.

L’objectiu de la Comissió és continuar desenvolupant l’estudi de la qüestió, difondre al màxim que el futur del català depén, en molt bona part, de l’ús que se’n faci a la vida quotidiana i incidir en les normes de tria lingüística, per transformar-les en un sentit favorable al català.

Actualment aquesta comissió no és operativa.
Membres

 

M. Dolors Areny i Cirilo mareny@uoc.edu [+info]
Josep Maria Aymà i Aubeyzon jmyma@gencat.net [+info]
Montserrat Casacuberta i Palmada mcasacuberta@hotmail.com [+info]
M. Paller Casas paller@mesvilaweb.cat [+info]
Albert Fabà Prats afaba@cpnl.cat [+info]
Miquel Àngel Pradilla i Cardona miquelangel.pradilla@urv.cat [+info]
Joaquim Torres Pla jotorresp@hotmail.com [+info]
Miquel-Jordi Strubell i Trueta mstrubell@uoc.edu [+info]
Fites assolides
Una de les conclusions de les jornades sobre l’ús interpersonal (desembre de 2001) fou que ens mancaven estudis demolingüístics que es referissin al conjunt del domini lingüístic. Per aquesta raó, al 2002 es constituí la comissió de demolingüística del GCS que, en un primer moment, es dedicà a promoure un conjunt d’enquestes d’aquestes característiques a tots els territoris de parla catalana, i darrerament s’ha integrat en el Cruscat, la xarxa d’observatoris lingüístics de l’Institut d’Estudis Catalans.

Pel que fa al projecte d’enquestes, al maig de 2002, la comissió va fer la proposta a la DGPL, que la veié amb simpatia i encarregà a una comissió d’experts de tots els territoris la redacció d’un qüestionari. Els tres membres de la comissió de demolingüística en formaren part. D’aquesta manera, s’elaborà un qüestionari-marc, fonamentat, en bona part, en el qüestionari DYM 1997, per tal de poder comparar les dades de Catalunya d’ambdós estudis; un qüestionari que va ser revisat, finalment, per l’Idescat.

A Catalunya el projecte es concretà en l’estadística d’usos lingüístics 2003 (EULC03), que es va portar a terme durant l’estiu d’aquest any. Se n’han presentat els principals resultats i se n’ha encarregat l’explotació a un equip de treball coordinat per Joaquim Torres (els altres dos membres de la comissió de demolingüística també en formen part).

També s’han desenvolupat o es desenvolupen les enquestes de les Illes Balears, la Franja, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer. D’altra banda, l’enquesta d’Andorra també serà explotada per l’equip esmentat. Finalment, al País Valencià, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha encarregat una enquesta sobre els usos lingüístics del valencià, tot i que amb un qüestionari bastant diferent dels treballs esmentats anteriorment.

L’objectiu més immediat de la Comissió és analitzar les dades de les dues enquestes esmentades. Posteriorment, entre altres projectes, té previst col•laborar amb el Cruscat en l’elaboració d’una reflexió metodològica sobre el conjunt de les enquestes sociolingüístiques catalanes.
Conclusions i Propostes Crida
Enllaços

Butlletí de l’organització Cercle XXI Sobre l’ús interpersonal del català. Inclou, entre altres articles, 3 entrevistes amb persones que no parlaven amb els seus progenitors en català, però l’han adoptat com la seva lengua d’identificació i habitual; 3 entrevistes amb persones que mantenen sempre el català, i una conversa amb Josep-Anton Fernàndez, president de Veu Pròpia
Noves SL Revista de sociololingüística de la Secretaria de Política Lingüística”